La confecció

La confecció consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial.

La confecció artesanal:

La confecció industrial:

El disseny

El disseny és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dissenyador que marquen les pautes de roba anomenada"prêt-à-porter", o adaptació dels models d'alta costura a la producció industrial.

 

 

Els patrons



El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les ha de portar. En la confecció industrial, s'elabora un patró que , mitjançant un escalat , es pot adaptar a totes les talles. Quan es talla un patró , sempre s'ha de deixar un marge per a les costures de la peça.

Les propietats de les fibres tèxtils

Característiques de les fibres tèxtils

Les fibres com el cotó i el lli són fresques, absorbeixen la humitat i tendeixen a arrugar-se. Per un altra banda, la llana és poc resistent, elàstica, absorbeix la humitat, proporciona calor i repel·leix l'aigua. La seda és llustrosa, resistent, absorbeix la humitat  i és gairebé contínua (un capoll de seda pot proporcionar un fil de 1.500 m).
L'amiant és una fibra material lluent, flexible, que aïlla de la calor i l'electricitat, és incombustible i resistent als àcids. La fibra de vidre és flexible, lluent i de tacte sedós. És molt bon aïllant de l'electricitat i difícilment inflamable. La ràfia, el jute, el cànem o l'espart són fibres vegetals bastes, resistents i poc flexibles.
Les fibres artificials com el raió cuproamoniacal, el raió d'acetat o el raió viscosa són flexibles, suaus i no es deformen quan es rente. En general les fibres sintètiques com el polièster (tergal) o l'acrílic són molt inflamables, no s'arruguen i són resistents. Altres fibres sintètiques com l'elastà o la licra són molt elàstiques