Circuits d'electricitat

4.  Assenyala en la taula si funcionen el motor i les làmpades en les situacions següents:

	A obert B tancat	B obert A tancat	B tancat A tancat
Motor	Si	No	Si
Làmpada 1	No	Si	Si
Làmpada 2	No	Si	Si

Perspectiva cònica en juegos

La confecció

La confecció consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial.

La confecció artesanal:

La confecció industrial:

El disseny

El disseny és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dissenyador que marquen les pautes de roba anomenada"prêt-à-porter", o adaptació dels models d'alta costura a la producció industrial.

 

 

Els patrons



El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les ha de portar. En la confecció industrial, s'elabora un patró que , mitjançant un escalat , es pot adaptar a totes les talles. Quan es talla un patró , sempre s'ha de deixar un marge per a les costures de la peça.

Les propietats de les fibres tèxtils

Característiques de les fibres tèxtils

Les fibres com el cotó i el lli són fresques, absorbeixen la humitat i tendeixen a arrugar-se. Per un altra banda, la llana és poc resistent, elàstica, absorbeix la humitat, proporciona calor i repel·leix l'aigua. La seda és llustrosa, resistent, absorbeix la humitat  i és gairebé contínua (un capoll de seda pot proporcionar un fil de 1.500 m).
L'amiant és una fibra material lluent, flexible, que aïlla de la calor i l'electricitat, és incombustible i resistent als àcids. La fibra de vidre és flexible, lluent i de tacte sedós. És molt bon aïllant de l'electricitat i difícilment inflamable. La ràfia, el jute, el cànem o l'espart són fibres vegetals bastes, resistents i poc flexibles.
Les fibres artificials com el raió cuproamoniacal, el raió d'acetat o el raió viscosa són flexibles, suaus i no es deformen quan es rente. En general les fibres sintètiques com el polièster (tergal) o l'acrílic són molt inflamables, no s'arruguen i són resistents. Altres fibres sintètiques com l'elastà o la licra són molt elàstiques

Telers

El teler és la màquina on tendeixen els teixits plans o de calada. Els fils d'ordit procedents de les bobines són col·locats paral·lels al plegador d'ordit gràcies a una màquina prèvia anomenada ordidor.


-Teler tradicional:





-Teler mecànic:

Nota Jclic

Treball amb plàstics al taller

Marcar

Quan haguem de fer talls sobre peces tridimensionals, serà necessari d'enganxar-hi cinta que no traurem fins que haguem completat el tall i, també, l'acabat.


Subjectar

Per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: serjant o cargol de banc.




Tallar

Plàstics tous i prims: tisores o cúter.

Plaxes gruixudes: serra d'arc per a metalls.

Plàstics trencadissos: abans s'ha de greixar la fulla amb una mica d'oli per facilitar el tall.

Planxes expandit: el poliuretà expandit (escuma) i les làmines primes de poliestirè (suro blanc) es tallen amb ganiveta.





Foradar

Si la planxa es prima, s'utilitza el filaberquí. Si és gruixida, cal subjectar el plàstic a una fusta. Entre el plàstic i la fusta posem un cartró per protegir-lo, i llavors fem el forat amb el trepant.



Debastar

• Llimes. Les que es fa servir en la fusta en serveix.
• Llimes de paper de carbur. Es tracta de carbur de silicona, un abrasiu sintètic de color gris, sobre una base de paper impermeable.

Emmotllament al buit

La tecnica es apropiada per modelar peces de no gaire gruix. Es parteix d'una planxa molt fina de material plastics, que s'introdueix i se posa sobre el motlle.

Escumeig

Una esponja es un plastic que conte una gran quantitat d'aire, cosa que tambe fa que sigui molt mes lleuger. L'escuma del sabó es un cumul de bombolles d'aire atrapades dins una pelicula daigua i detergent. Les escumes plastiques presenten igualment aire clos en forma de bombolles a l'interior. I aixo li proporciona al material molta lleugeresa.
L'aire es introduit al material mitjançant l'agitacio, la insuflacio o afegint-hi un producte escumant. Despres, se li pot donar forma amb els sistemes ja tradicionals d'injeccio, extrusió o calandratge.

Laminatge

Quan es tracta d'aconseguir làmines fines, s'utilitza el procés de laminatge per extrusió amb bufatge o el calandratge.