Característiques de les fibres tèxtils
Les fibres com el cotó i el lli són fresques, absorbeixen la humitat i tendeixen a arrugar-se. Per un altra banda, la llana és poc resistent, elàstica, absorbeix la humitat, proporciona calor i repel·leix l'aigua. La seda és llustrosa, resistent, absorbeix la humitat i és gairebé contínua (un capoll de seda pot proporcionar un fil de 1.500 m).
L'amiant és una fibra material lluent, flexible, que aïlla de la calor i l'electricitat, és incombustible i resistent als àcids. La fibra de vidre és flexible, lluent i de tacte sedós. És molt bon aïllant de l'electricitat i difícilment inflamable. La ràfia, el jute, el cànem o l'espart són fibres vegetals bastes, resistents i poc flexibles.
Les fibres artificials com el raió cuproamoniacal, el raió d'acetat o el raió viscosa són flexibles, suaus i no es deformen quan es rente. En general les fibres sintètiques com el polièster (tergal) o l'acrílic són molt inflamables, no s'arruguen i són resistents. Altres fibres sintètiques com l'elastà o la licra són molt elàstiques
